Obro la finestra com cada matí esperant veure't. No hi ets. No et veig, no et sento, no noto com entres dins meu com abans. Ara només veig quatre parets blanques quasi grises d'un pati interior, d'una casa qualsevol de l'Eixample. Tanco la finestra, dedicant el primer moment del dia a tu.
Recordo..,recordo moltes coses i moltes d'elles no les vull recordar més, però a tu si. A tu, t'enyoro moltíssim.
Des del primer moment eres present, em rodejaves per tot arreu, et veia, però encara no sabia mirar-te.
No, això s'apren amb el temps i la soledat.
Si, vaig aprendre a mirar-te amb respecte, admiració, curiositat, fascinació..
Tens tots els colors blaus d'una paleta de pintor.
Tens caràcter, tot i que ets ben salat, quan vols ets molt dolç i seductor, pero quan t'enfades, tens massa geni...
Recordo la primera vegada que et vas enfadar, ves a saber amb qui, i vas picar als vidres de la meva finestra...Quina por!!
El soroll, la teva olor, el notar el teu gust a la meva cara els matins d'hivern....Era el segon petó del dia. Sempre et guanyava la meva sireneta.
Si t'enyoro.
Em vas regalar un preciós dia de Maig de despedida i ja mai més des d'aleshores hem tornat a estar junts com abans. Ja no et veig. Ja no puc veure com empaites al Sol perque vagi a dormir i com jugues amb el reflexe de la Lluna..
Vas ser un Mar de somnis,
Un Mar d'esperances,
Un Mar de sorpreses i un Mar d'angoixa.
Ara ets un Mar de records.
